Aquests dos tipus d'implants, per tenir una major longitud que els implants regulars, es troben en una categoria especial d'implants dentals utilitzats en casos on el pacient presenta una pèrdua òssia important.
Com la majoria dels implants regulars, els implants zigomàtics i pterigoïdals estan fets de titani, i la major diferència entre ells és la seva àrea de col·locació:
- L'implant pterigoïdal s'integra en l'apófisis Pterigoidea de l'os esfenoide, un os que forma part de la base del crani
- L'implant zigomàtic es fixa a l'os zigomàtic o malar, un os romboïdal una que forma la porció més prominent de la cara o pòmul.
Tots dos ossos presenten una gran duresa i densitat que, a diferència de l'os maxil·lar, es manté en el temps, de manera que no presenten resorció òssia i proporcionen un extraordinari ancoratge a la zona posterior del maxil·lar superior.
Per poder assolir la seva àrea d'ancoratge, els implants dentals zigomàtics i pterigoïdals són considerablement més llargs que els implants convencionals, arribant a mesurar fins a 55 mm de longitud, i es col·loquen en posició angulada.
El procés de col·locació d'ambdós tipus d'implants és una intervenció de curta durada i poc invasiva, que no presenta major complexitat que la col·locació d'implants regulars per a un cirurgià experimentat en Implantologia avançada.
