Un traumatisme facial implica tant les fractures dels teixits tous de la cara com, per exemple, les cremades, laceracions i contusions, com també les dels teixits durs, com les fractures a la mandíbula o el maxil·lar, en els malars o sobre l’arc zigomàtic, al nas, a les òrbites dels ulls i a les dents.
En la població infantil, el traumatisme facial més freqüent sol ser la fractura al nas, a l’os malar i mandibular i les ferides a la pell. En canvi, en els adults els traumatismes facials acostumen a ser més severs, normalment causats per accidents de trànsit o esportius i per agressions. Així, en aquests casos, es poden presentar fractures aïllades en qualsevol part de l’estructura facial o el que es coneix com un traumatisme panfacial, que afecta diversos o tots els ossos de la cara i que, per això, es considera el traumatisme facial més greu de tots.