Preguntes Freqüents sobre Cirurgia Oral i Maxil·lofacial

Els símptomes següents indiquen la necessitat de treure els queixals del seny:

• Dolor a la mandíbula.
• Quan el queixal del seny provoca amuntegaments dentals o dolor sobre les dents veïnes.
• Infecció del queixal del seny.
• Inflamació a la geniva que envolta el queixal del seny.
• Mal alè i sabor desagradable a la boca.

Es realitza sota anestèsia local en una mitjana de 10 minuts. La cirurgia és molt senzilla i indolora i el pacient al cap de poques hores de la cirurgia torna a la seva vida normal. Generalment l’extracció dels queixals del seny implica una petita inflamació en el postoperatori que desapareix als dos dies.

Sempre és millor treure els queixals del seny quan no hi ha cap símptoma o molèstia. Així, s’aconsegueix un postoperatori millor i s’eviten altres complicacions.

Hi ha diversos símptomes que poden indicar algun problema en l’ATM: bruxisme, dolor a la mandíbula, mals de cap, limitacions en obrir la boca, entre d’altres.

L’especialista maxil·lofacial, després de fer el diagnòstic, indicarà quin és el tractament més adequat per a cada cas.

Quan el problema en l’articulació temporomandibular es pot resoldre amb fisioteràpia, el nombre de sessions va relacionat amb la desaparició dels símptomes. El pacient indica a l’especialista la seva millora.

Sempre sota anestèsia local. És una intervenció senzilla que es fa en menys de 15 minuts.

Els nadons de més de 3 mesos d’edat es poden operar de la cirurgia del llavi leporí.

L’estructura anatòmica d’un nen i fins i tot d’un adolescent és molt diferent de la d’un adult. Les diverses parts de l’esquelet facial i dels teixits tous no s’han desenvolupat completament. Per això, la cirurgia maxil·lofacial infantil actua amb tècniques especials.

El cirurgià maxil·lofacial extirpa de manera parcial o total la glàndula afectada. L’Institut Maxil·lofacial ha desenvolupat un nou abordatge mínimament invasiu per a l’extirpació dels tumors de la glàndula paròtide que no deixa rastre de cicatrius, a més, preservem el penjall múscul-aponeuròtic adipós subcutani per disminuir l'enfonsament de l'àrea intervinguda i reduir la incidència de síndrome de Frey (sudoració cutània del llit quirúrgic al ingerir aliments).

Quan es detecti un “bony” o una úlcera que perduri més de dues setmanes a la regió maxil·lofacial sense millorar, s’ha d’acudir al cirurgià maxil·lofacial.

Actualment es disposa de tres tipus de tractament per als tumors: la cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia. La combinació d’ells es tradueix en resultats amb bons pronòstics.

Tant l’exploració física com les tècniques d’imatge ens poden indicar de quin tipus de tumor es tracta. No obstant això, l’estudi histològic (de l’estructura cel·lular) és imprescindible per al diagnòstic definitiu.

Utilitzem el terme tumor per definir qualsevol “bony”. Gràcies a l’estudi histològic podem saber si aquest és benigne o maligne.

Davant de qualsevol “bony” o úlcera que perduri més de dues setmanes a la regió maxil·lofacial sense millorar, s’ha d’acudir a l’especialista.

Actualment es disposa de tres armes terapèutiques per tractar els tumors: la cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia. La combinació d’ells es tradueix en resultats molt esperançadors.

La cirurgia reconstructiva és tan important com la cirurgia maxil·lofacial de la resecció del tumor. El pacient ha de poder mantenir les seves funcions socials, així que la reconstrucció facial és l’objectiu principal de la cirurgia maxil·lofacial. Els especialistes de l’Institut Maxil·lofacial són experts en tècniques mínimament invasives de cirurgia reconstructiva.